CÚPULES DE LEONARDO

El passat mes de febrer, l’alumnat de 5è i 6è d’educació primària van tenir l’oportunitat de fer un taller de cúpules de Leonardo amb en Joan Antoni Oliver, del Centmat (Centre d’Aprenentatge Cientificomatemàtic).

Primer de tot van aprendre sobre el personatge, Leonardo da Vinci, i l’època en què va viure. Després de calcular la seva edat a partir de l’any de naixement i mort (1452-1519), l’alumnat va intentar saber d’on era en Leonardo a partir del seu nom. Així van saber que Vinci era el nom d’una localitat italiana. 

Després van descobrir que Da Vinci va ser una persona molt curiosa i per això va tenir diversos oficis al llarg de la seva vida (pintor, escultor, inventor, arquitecte, científic, enginyer, anatomista, entre altres). Veient altres personatges famosos de la seva època (com Copérnico, Maquiavelo o Martín Lutero), es van adonar que no hi havia el rastre de cap dona que hagués fet alguna cosa en aquella època.

En Joan Antoni va explicar que existia un document, anomenat “Codex Atlanticus”, escrit per Leonardo, on s’hi veien escrits i dibuixos difícils de desxifrar. Un d’aquests dibuixos representava una estructura tridimensional amb bastons.

L’escultor contemporani Rinus Roelofs va redescobrir aquests dibuixos, els va estudiar i a partir d’aquí se n’han derivat els bastons que serveixen per construir les cúpules. Aquests bastons van ser dissenyats per el MMACA (Museu de Matemàtiques de Catalunya) i a Menorca tenim la sort de disposar-ne d’un joc sencer per a les escoles que ho sol·licitin.

Va explicar també que les cúpules són estructures recíproques, és a dir, que si una de les barres no està ben col·locada o es treu, tota l’estructura caurà. D’aquí la importància del treball en equip per a poder construir la cúpula adequadament.

Acabada tota aquesta explicació, l’alumnat va poder començar a construir la cúpula. Les barres amb quatre mosses, s’han de col·locar correctament, sempre amb les mosses laterals cap avall:

D’aquesta manera, es van entrellaçant les peces unes amb les altres, en aquest cas formant un patró de quadrats grans i més petits.

L’alumnat va poder anar construint de manera col·laborativa, agafant una única peça cada vegada, i avaluant de tant en tant, si la cúpula s’estava construint de manera igualitària per tots els costats, o s’estava aplanant en algun cantó i per tant s’havia de treballar en un altre lloc. Per tant, era important la concentració per col·locar una única peça correctament i a la vegada estar pendent del resultat final.

El més emocionant de tot va ser, quan la cúpula va estar construïda, poder entrar tothom a dins, alçant-la d’un cantó.